Premi Pin i Soler de narrativa

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Pin i Soler de narrativa
Tipuspremi literari Modifica el valor a Wikidata
EpònimJosep Pin i Soler Modifica el valor a Wikidata
Vigència1984 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAjuntament de Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Josep Pin i Soler.

El Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler és un guardó literari creat amb el propòsit de retre homenatge a aquest escriptor tarragoní.

Té el seu origen en el premi de narrativa Pin i Soler, convocat el 1984 per Òmnium Cultural del Tarragonès, en el marc de la Nit literària dels Països Catalans, que va tenir lloc a Altafulla. En aquella ocasió, el premi s'atorgava a un relat i no en comportava la publicació.

El premi va ser reprès el 1991, en el marc del cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, convocat per Òmnium Cultural del Tarragonès i l'ajuntament de la ciutat. Des d'aquesta data fins al 2000, el premi estava obert a col·leccions de relats i novel·les i el publicava edicions El Mèdol. A partir de 2001, la convocatòria s'ha centrat en el gènere novel·lesc i l'han publicat, successivament, les editorials Proa, Columna, Angle i Edicions de 1984.[1][2][3][4][5]

El 2020 tenia una dotació de 21.000 euros.[5]

Guanyadors

  • 1984: Carles Sigla i Casellas per Darrera voluntat. Editat amb el títol He perdut el meu piano, per El Llamp, Barcelona, 1988.
  • 1991: Antoni Arca per Els catalans no dormim mai. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1992.
  • 1992: Martí Boada i Juncà per Hivern al Montseny. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1993.
  • 1993: Zoraida Burgos Matheu per L'obsessió de les dunes. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1994.
  • 1994: Josep Valls i Grau per Granoturco. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1995.
  • 1995: Jordi Cervera i Nogués per Dibuixos obscens. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1996.
  • 1996: Adam Manyé i Sardà per Garites deshabitades. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1997.
  • 1997: Desert.
  • 1998: Jordi Tiñena i Amorós per Dies a la ciutat. Editat per El Mèdol, Tarragona, 1999.
  • 1999: Àngel-O Brunet i Las per Contra mendacium. El misteri dels còdexs màgics. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2000.
  • 2000: Joan Mestre Domènech per El mas de la Guineu. Editat per El Mèdol, Tarragona, 2001.
  • 2001: Joan Agut per L'arbre de la memòria. Editat per Proa, Barcelona, 2002.
  • 2002: Francesc Puigpelat per Roger de Flor, el lleó de Constantinoble. Editat per Proa, Barcelona, 2003.
  • 2003: Desert.
  • 2004: Desert.
  • 2005: Antoni Pladevall i Arumí per Terres de lloguer[Enllaç no actiu]. Editat per Columna, Barcelona, 2006. També editat per Labutxaca, Barcelona, 2012.
  • 2006: Jaume Benavente per Llums a la costa. Editat per Columna, Barcelona, 2007.
  • 2007: Roc Casagran per Austràlia.[6] Editat per Columna, Barcelona, 2008.
  • 2008: Dolors Borau per Com una pedra.[7] Editat per Columna, Barcelona, 2009.
  • 2009: Joan Giné Masdeu per Cavalls a la casa de les roses surant.[8] Editat amb el títol El genet nu, per Columna, Barcelona, 2010.
  • 2010: Gerard Guix per Tot el que hauries de saber abans d'estimar-me.[9] Editat per Columna, Barcelona, 2011.
  • 2011-2012: Berta Noy per Llocs que no surten en els mapes.[10][11] Editat per Columna, Barcelona, 2012. També editat en castellà per Temas de Hoy. TH Novelas, Madrid, 2013.
  • 2013: Jordi de Manuel i Barrabín per La decisió de Manperel.[12] Editat per Columna, Barcelona, 2013.
  • 2014: Desert.
  • 2015: Salvador Company per Sense fi.[13] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2015.
  • 2016: Carles Rebassa per Eren ells.[14][15] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2016.
  • 2017: Xavier Aliaga per Les quatre vides de l'oncle Antoine.[16] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2017.
  • 2018: Marc Capdevila Clapera per L'observador de núvols.[17] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2018.
  • 2019: Jaume C. Pons Alorda per Ciutat de mal.[18] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2019.
  • 2020: Albert Pijuan per Tsunami.[5] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2020.
  • 2021: Marc Quintana Llevot per Els culpables.[19] Editat per Angle Editorial, Barcelona, 2021.
  • 2022: Manel Castromil Pérez per Amor. Editat per Angle editorial.[20]
  • 2023: Desert.

Referències

  1. ↑ «Història del Premi Pin i Soler». grup62.cat. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 febrer 2015].
  2. ↑ «Premis Literaris Ciutat de Tarragona». Tarragona.cat. Arxivat de l'original el 2015-03-16. [Consulta: 20 febrer 2015].
  3. ↑ «25 Pins i Solers». Escriptors.cat, 22-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-02-20. [Consulta: 20 febrer 2015].
  4. ↑ «Aire nou per al Pin i Soler». elpuntavui.cat, 22-10-2014. [Consulta: 20 febrer 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Rosich, carolina «Albert Pijuan guanya el 30è premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb 'Tsunami'». CCMA, 23-12-2020 [Consulta: 25 desembre 2020].
  6. ↑ «El sabadellenc Roc Casagran guanya els 21.000 euros del 18è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la». ccma.cat, 18-11-2007. [Consulta: 20 febrer 2015].
  7. ↑ «Dolors Borau guanya el premi Pin i Soler de novel·la a Tarragona». ccma.cat, 30-11-2008. [Consulta: 20 febrer 2015].
  8. ↑ «Joan Giné-Masdeu guanya el Pin i Soler amb una visió homèrica de la Batalla de l'Ebre». Elpuntavui.cat, 29-11-2009. [Consulta: 20 febrer 2015].
  9. ↑ «Gerard Guix guanya el 21è Premi Ciutat de Tarragona de Novel·la Pin i Soler». ccma.cat, 28-11-2010. [Consulta: 20 febrer 2015].
  10. ↑ «La barcelonina Berta Noy guanya el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler». ccma.cat, 22-04-2012. [Consulta: 20 febrer 2015].
  11. ↑ «L'editora barcelonina Berta Noy guanya el premi Pin i Soler de novel·la». Diari Ara, 21-04-2012. [Consulta: 20 febrer 2015].
  12. ↑ Villalonga, Anna Maria «Jordi de Manuel i el futur: la justa transgressió». Ítaca. Revista de Filologia, núm. 5, 2014, pàg. 19-46. ISSN: 2172-5500 [Consulta: 20 febrer 2015].
  13. ↑ «Salvador Company guanya el Premi de novel·la Pin i Soler a Tarragona». Laveupv.com, 03-12-2015. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2015. [Consulta: Novembre 2015].
  14. ↑ 13. «Carles Rebassa s'endú el 26è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la». Vilaweb, 7 maig 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  15. ↑ «VEREDICTE 2015-2016». tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona, 09-05-2016. [Consulta: 11 maig 2016].
  16. ↑ Batet, Mònica. «Xavier Aliaga. La curiositat s'oposa a l'oblit», 13-05-2017. [Consulta: maig 2017].
  17. ↑ Osona.com. «L'osonenc Marc Capdevila guanya el 28è premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la | Osona.com». [Consulta: 2018-12-04T17:04:51Z].
  18. ↑ Canosa, Francesc. «Jaume C. Pons Alorda guanya el premi Pin i Soler amb 'Ciutat de mal'», 05-05-2019. [Consulta: 6 maig 2019].
  19. ↑ Duran, Aleix «Marc Quintana guanya el 31è Pin i Soler amb la novel·la 'Inquietuds d'un Moribund'». Tarragona digital, 29-05-2021 [Consulta: 30 juny 2021].
  20. ↑ «Manel Castromil guanya el 32è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de Novel·la». Diari Mes, 21-05-2022 [Consulta: 21 maig 2022].

Enllaços externs