Proctitis
| Tipus | malaltia rectal, malaltia inflamatòria, rectitis (en)  i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | hemorràgia |
Medicació ceftriaxona i mesalazina | |
| Patogènia | |
| Causat per | gonococ |
| Classificació | |
| CIM-10 | K51.2, K62.7, K62.8 |
| CIM-9 | 098.7, 556.2, 569.49 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0275036 |
| DiseasesDB | 25171 |
| MedlinePlus | 001139 |
| eMedicine | emerg/487 med/2742 |
| MeSH | D011349 |
| UMLS CUI | C0033246 |
| DOID | DOID:3127 |
La proctitis, en medicina, fa referència a la inflamació rectal o inflamació del recte. Aquesta inflamació produeix dolor, molèstia i fins i tot hemorràgia. Aquesta inflamació també pot anar acompanyada de secrecions mucoses o pus.[1]
Etiologia
Aquesta inflamació es pot desencadenar per diferents processos de l'organisme. Algunes d'aquestes causes són: malalties autoimmunitàries, malalties de transmissió sexual (MTS), substàncies externes a l'organisme i malalties infeccioses d'origen no sexual.[2]
Malalties autoimmunitàries
Les malalties autoimmunitàries poden desencadenar el quadre inflamatori del recte. Malalties com la colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.
MTS
La poden provocar malalties com herpes simple virus 1 i 2, clamídies, gonorrea i limfogranuloma veneri.[3]
Infeccions diverses
Aquesta és la causa de proctitis en la majoria d'infants. És provocada pel mateix bacteri que desencadena l'amigdalitis estreptocòccica.
Simptomatologia
La proctitis es presenta amb un quadre clínic d'inflamació, molèsties anals i secreció de moc o pus en cas avançat. A més a més, hi ha altres signes i símptomes que acompanyen aquest quadre clínic. Símptomes com el tenesme, disquèzia (dolor en defecar), hemorràgia rectal (sang en femta), augment del peristaltisme intestinal.[4]
Diagnòstic
El diagnòstic d'aquesta patologia es fa mitjançant l'anamnesi, l'exploració clínica, i tota una sèrie de proves complementàries. Les proves complementàrie són coprocultiu, rectoscòpia, sigmoidoscòpia, anàlisis de sang i valoració de marcadors de malalties infeccioses.[5]
Complicacions
La complicació més freqüent, deguda a l'hemorràgia rectal i quan aquesta persisteix, és l'anèmia (una disminució dels glòbuls vermells a la sang). Els símptomes associats a l'anèmia són pal·lidesa cutània, cansament, debilitat, entre altres.[6]
Rarament es pot produir una fístula anal (que consisteix en una connexió anormal entre l'anus i el recte) o una fístula rectovaginal (entre recte i la vagina)[7]
Tractament
El tractament es basa a detectar la causa subjacent i iniciar el tractament farmacològic i no farmacològic adequat. Generalment, s'utilitzen antibiòtics per tractar la infecció i tractament complementari per controlar signes i símptomes, com analgèsia. Si la proctitis és causada per la malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, el metge pot receptar el medicament àcid 5-aminosalicílic (5ASA) o glucocorticoides aplicats directament a la zona en forma d'ènema o supositori, o presos per via oral en forma de pastilles. En cas d'anèmia caldran suplements de ferro i si és molt important una transfusió sanguina.
Referències
- ↑ «Proctitis» (en castellà). Clínica Dam. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis» (en anglès). MedlinePlus, 15-04-2013. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Acute Proctitis» (en anglès). Medscape. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis Symptoms» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Proctitis Tests and diagnose» (en anglès). Mayo Clinics, 2012. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Anemia» (en anglès). MedlinePlus, 24-02-2014. [Consulta: 6 juliol 2015].
- ↑ «Fístula Anal» (en castellà). Hospital Quirón- Teknon. [Consulta: 6 juliol 2015].
Viccionari
