Riu Ara

Infotaula de geografia físicaRiu Ara
Imatge
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial2.930 m
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVessant sud del Pic Meillon
Final
Entitat territorial administrativaprovíncia d'Osca (Aragó) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl Cinca, a l'Aïnsa
DesembocaduraCinca Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 24′ 40″ N, 0° 08′ 46″ E / 42.411111°N,0.146094°E / 42.411111; 0.146094
B 42° 24′ 40″ N, 0° 08′ 46″ E / 42.411111°N,0.146094°E / 42.411111; 0.146094
Afluent
riu Arazas, Sorrosal River (en) Tradueix, Forcos River (en) Tradueix, Chate River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida70 (longitud) km
TravessaSobrarb (Aragó)
Superfície de conca hidrogràfica718 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabala Boltanya 21,6

L'Ara[1] és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb. És considerat com un dels rius més naturals del Pirineu pel fet de no haver estat sotmès a obres de represa.

Recorregut

En groc més fosc, la ubicació de la conca del riu Ara, dins de la conca de l'Ebre.

El seu curs segueix un sentit de nord a sud des del naixement fins a Fiscal. A partir d'allà es desvia cap al Sud-est fins a arribar a la desembocadura. Neix a la cara sud del pic Meillon, al costat del Vinyamala. La seva conca s'estén per uns 718 km² dins de la comarca del Sobrarb, forma part de la del Cinca del que és tributari i, per extensió de la del Segre i de la de l'Ebre, on acaben les seves aigües.

Té una longitud d'uns 69 km i passa per diversos nuclis de població: Torla, Broto, Oto, Buesa, Sarvisé, Fiscal, Ligüerre d'Ara, Jánovas, Seso, Boltanya i l'Aïnsa. En aquesta darrera localitat, s'uneix al Cinca.

Afluents

Els seus principals afluents són: l'Otal, per la dreta a la vall de Bujaruelo, l'Arazas, que hi arriba per l'esquerra marcant l'entrada a la vall d'Ordesa i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Sorrosal, el Chaté, el Forcos, la Guarga, el Sieste i l'Ena.

Flora i fauna

El fet que el riu hagi mantingut la seva estructura primitiva el fa molt ric en diversitat ecològica. Entre els integrants de la seva fauna variada hi destaquen les truites, madrilles, rabosetes, almesqueres i llúdries així com més d'un centenar d'aus, entre ells el trencalòs i el blauet.

A la flora hi trobem també una gran varietat essent-hi important la presència de salzes, boixos, pins, faigs, bedolls, pollancres i freixes.

Activitat humana

Les activitats humanes a l'entorn del riu s'han fonamentat tradicionalment en l'agricultura i ramaderia, la pesca fluvial, els molins fariners i els rais de fusta. El despoblament ha anat minvant aquestes activitats i, avui dia, han estat substituïdes per l'acollida de turistes i les propostes de lleure com ara la pesca esportiva, el ràfting i el descens en canoa.

Galeria d'imatges

Des del naixement a la desembocadura:

  • El salt del Carpin
    El salt del Carpin
  • El pont de Bujaruelo
    El pont de Bujaruelo
  • Pas per Broto
    Pas per Broto
  • Pas per Ligüerre d'Ara
    Pas per Ligüerre d'Ara
  • Pas per Jánovas
    Pas per Jánovas
  • Pas per Boltanya
    Pas per Boltanya
  • Desembocadura al Cinca a l'Aïnsa
    Desembocadura al Cinca a l'Aïnsa

Referències

Enllaços externs

  • Monografia d'Alfredo Ollero Ojeda al web www.guaso.com Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)
  • Fitxa d'informació de la xarxa fluvial del Sobrarb, del Govern d'Aragó, p. 69 Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine. (castellà)
Bases d'informació