Rosa Fabregat i Armengol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1933  (91 anys)Cervera (Segarra) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, farmacèutica |
Premis
| |
Rosa Fabregat i Armengol, que signa com a Rosa Fabregat, (Cervera, La Segarra, 3 de febrer de 1933) és una escriptora de poesia, novel·les, contes, assajos i articles.[1][2] És membre i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, del PEN Club i de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia.[3]
L'any 2017 el Govern de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi, el Premi Sikarra i la Medalla al Mèrit cultural de l'Ajuntament de Lleida.[4][5][2]
Biografia
Va fer estudis de Farmàcia, especialitat en la qual es va doctorar a Barcelona i especialitzar a Alemanya, i que la va portar a desenvolupar diverses feines, com ara directora tècnica farmacèutica o inspectora tècnica farmacèutica, durant setze anys.[2][3]
Treballava en la investigació, fins que es traslladà a Llorenç del Penedès, on regentà una farmàcia.[6] La seva professió de farmacèutica l'ha portat ha publicat assaigs i articles sobre aquest tema.[3]
Lleidatana d'adopció, la seva obra comprèn tant la poesia com la narrativa. És autora així mateix d'un estudi sobre les farmàcies lleidatanes de principis del segle XX.
També va ser col·laboradora habitual en nombroses publicacions periòdiques, com ara el Diari de Barcelona, El Temps, Segre o Diari de Lleida en diverses èpoques. Després de rebre el Premi Vila de Martorell (1978) amb el llibre Estelles va començar a publicar poesies.
Les seves inquietuds en diversos àmbits del coneixement l´han portada a fer-se membre d´associacions ben diverses, com les ja esmentades Associació d´Escriptors en Llengua Catalana, el Pen Club, l´Ateneu Barcelonès, o altres com Dones en Església, l´Ateneu Popular de Ponent, la Societat Catalana d´Història de la Farmàcia, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia, així com a col·laborar amb el Departament de Lletres de l'Institut d´Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.[7]
Poesia
La seva poesia és anímica i sovint emmiralla la mateixa autora. Molts dels poemes de Rosa Fabregat són experiències intensament viscudes. A l'hora d'escriure mostra el que sent en un estat profund.[8]
Després de publicar diversos llibres, Fabregat aplega la seva obra poètica entre 1953 i 1993 al volum d'obra reunida Ancorada en la boira. Aquest volum suposa l'inici d'una activitat poètica renovada que la du a publicar Cartes descloses (1998), Rèquiem per una poeta (1998), el seu particular homenatge a Maria Mercè Marçal, i El ble de la llum (2003). Entre altres, han seguit diversos llibres com Roses de sang (2005) i A la vora de l'aigua (2008).[3]
Narrativa
Com a narradora se n'han de destacar dos vessants. L'escriptura de novel·les que ens parlen del seu gust per la ciència-ficció, amb l'obra Embrió humà ultracongelat número F-77 (1984) i La dama del glaç (1997), que inclou l'obra anterior i Pel camí de l'arbre de la vida. D'altra banda, escriu sobre temes polèmics on qüestiona l'exclusió de les dones del sacerdoci, amb la seva novel·la La capellana (1988),[9] per la seva actitud contrària als convencionalismes.[3]
Altres novel·les seves són Laberints de seda (1981), de caràcter autobiogràfic, El turó de les forques (1983), on es va acostar a la ciència-ficció feminista,[10] i Francina i la providència (1995).
Traduccions
L'obra de Rosa Fabregat ha estat traduïda a llengües com l'alemany, el castellà, el rus o l'anglès. També ha estat inclosa en nombroses antologies, d'entre les quals es poden esmentar Poetes contemporanis de Ponent (1999), Paisatge emergent (1999) i Contemporànies (1999).[3]
Obra
Novel·la
- Laberints de seda. Barcelona: Pòrtic, 1981
- La dona del balcó. València: Prometeo, 1981.
- El turó de les forques. Pòrtic, 1983
- Embrió humà ultracongelat n°F-77. Barcelona: Pòrtic, 1984
- Pel camí de l'arbre de la vida. Barcelona: Pòrtic, 1985
- La capellana. Barcelona: Elfos, 1988
- Francina i la Providència. Lleida: Pagès, 1995
- La dama del glaç. Lleida: Pagès, 1997
- Sóc l'Iris. Lleida: Pagès, 2006
- Hereus i brodadores. Lleida: Pagès, 2008
Narrativa breu
- Tots els contes de Rosa Fabregat. Lleida: Pagès, 2009 [11]
Poesia
- Estelles. Barcelona: La Sal, 1978 (Premi Vila de Martorell de Poesia 1978).
- El cabdell de les bruixes. Alberic: Jesús Huguet, 1979
- Temps del cos i tretze llunes de maduixa. Alberic: Jesús Huguet, 1980
- Balda de la vida. Lleida: Pagès, 1991
- Cartes descloses. Lleida: Pagès, 1998
- Rèquiem per a una poeta (a Maria Mercè Marçal). Lleida: Pagès, 1999
- El ble i la llum. Lleida: Pagès, 2003
- Cauen instants. Lleida: Pagès, 2004
- Roses de sang. Lleida: Pagès, 2005
- A la vora de l'aigua. Lleida: Pagès, 2008
Recopilacions
- Ancorada en la boira. Obra poètica (1953-1993). Lleida: Pagès, 2013.
- La temptació de vol: Obra poètica (1994-2011). Lleida: Pagès, 2012
Assaig
- Aproximació a les farmàcies de la ciutat de Lleida en la primera meitat del segle xx. Lleida: Pagès, 2001
Premis literaris.[12]
- Premi Vila de Martorell (poesia, 1978), per Estelles
- Creu de Sant Jordi (2017)
Referències
- ↑ «Rosa Fabregat i Armengol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2922].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fabregat, Rosa. La capellana. Lleida: Pagès editors, 2017, p. 206. ISBN 978-849975-860-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Trigo, Xulio Ricardo. «Rosa Fabregat». AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Rosa Fabregat recull el premi Sikarra 2017 - 22 març 2017». El Punt-Avui. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Acta de la sessió de 28/4/2017ː 31.- Concessió de la Medalla de la Paeria al mèrit cultural o artístic a la Sra. Rosa Fabregat i Armengol». Ajuntament de Lleida. Actes de les sessions del Ple de l'Ajuntament ordinàries, 28-04-2017. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ DIVERSOS AUTORS, DIVERSOS AUTORS. Diccionari biogràgic de les terres de Lleida. Lleida: alfazeta, 2010, p. 639. ISBN 9788493771553.
- ↑ «Estudi sobre l'obra de R. Fabregat». Blog de Montserrat Pratdesaba. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ «Rosa Fabregat | Ciència i poesia». Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 9 març 2019].
- ↑ Obra reeditada el 2017 per l'editorial Pagès amb un pròleg de D. Sam Abrams. Breu ressenya (en xarxa)
- ↑ Munné-Jordà, A. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona: Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730.
- ↑ «Ressenya en xarxa a: AELC». Teresa Costa-Gramunt, 2010. [Consulta: 2 abril 2019].
- ↑ Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Institució de les Lletres Catalanes.[Enllaç no actiu]
Bibliografia
- Julià, Lluïsa: "L'obra poètica de Rosa Fabregat, un diàleg obert", Serra d'Or, núm. 604, abril 2010, p. 75-79.
- Munné-Jordà, Antoni: "Alguns llibres i alguns autors de ciència-ficció", dins Butlletí Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Barcelona), núm. 95, hivern 1995, p. 77-82.
- Munné-Jordà, Antoni. Narracions de ciència-ficció: antologia. Barcelona : Edicions 62, 1985. ISBN 8429723730
- Sosa-Velasco, Alfredo Jesus. Ciencia, mujer y religion en tres novelas de Rosa Fabregat. [en castellà] Gainesville: University of Florida, 2003. OCLC 77951932. [Tesi doctoral]
- Sosa-Velasco, Alfredo Jesus. "Ciencia, mujer y religion en tres novelas de Rosa Fabregat". [en castellà], dins Letras Femeninas. Vol. 34, No. 2 (Invierno 2008), pp. 45–65.
Enllaços externs
- Rosa Fabregat i Armengol al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- «Rosa Fabregat i Armengol». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
