Serguei Sóbolev
  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (ru) Сергей Львович Соболев 23 setembre 1908 (Julià) Sant Petersburg (Imperi Rus) | ||||||||
| Mort | 3 gener 1989 (80 anys) Moscou (Unió Soviètica) | ||||||||
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi, Sector 10 55° 43′ 32″ N, 37° 33′ 08″ E / 55.725571°N,37.552147°E / 55.725571; 37.552147 | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1925–1929) | ||||||||
| Tesi acadèmica | Об аналитических решениях систем уравнений в частных производных с двумя независимыми переменными (1929 ) | ||||||||
| Director de tesi | Nikolai Günther i Vladímir Smirnov | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Camp de treball | Física matemàtica, anàlisi funcional, càlcul diferencial, aritmètica computacional, funció de distribució, matemàtiques, anàlisi matemàtica, equació diferencial en derivades parcials i espai de Sobolev | ||||||||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat | ||||||||
| Ocupador | Universitat Estatal de Novossibirsk (1960–1977) Institut de Matemàtiques de la Branca Siberiana de l'Acadèmia de Ciències de Rússia (1957–1984) Institut Kurtxàtov (1945–1958) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1935–1958) Institut Steklov de Matemàtiques (1932–1944) | ||||||||
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica | ||||||||
| Membre de | Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1939–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (membre corresponent) (1933–) Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA | ||||||||
| Obra | |||||||||
Obres destacables
| |||||||||
| Estudiant doctoral | Olga Ladíjenskaia, Viatxeslav Lebedev, Valentin C. Ivanov, MIkhail Laurentiev, Nicolai Bakhvalov, Alexei Dezin, Evgeni Diakonov, Nicolai Trifonov, Vera Maslennikova, Victor Ivrii, Tadei Zeleniak, Amurkhan Gudiev, Rafael Aleksandryan, Vladimir Kondrashov, Serge Preston, Valeri Txarushnikov, Yury Gilderman i Igor Globenko | ||||||||
| Família | |||||||||
| Pares | Lev Aleksandrovitx Sóbolev i Natalia Georgievna | ||||||||
Premis
| |||||||||
Serguei Sóbolev (rus: Сергей Львович Соболев) (Sant Petersburg, 23 de setembre de 1908 (Julià) - Moscou, 3 de gener de 1989) va ser un matemàtic i físic soviètic.
Vida i Obra
Fill d'un conegut advocat i nascut a Sant Petersburg, la família es va traslladar el 1919, en plena guerra civil, a Kharkov, fugint de la fam. Després de morir el seu pare, el 1922 va retornar amb la seva mare a Sant Petersburg, on va acabar els estudis secundaris el 1924. Com que només tenia setze anys, no va poder ingressar a la universitat va anar a estudiar piano al First State Art Studio.[1] L'any següent es va matricular a la facultat de física i matemàtiques de la universitat de Sant Petersburg,[2] en la qual es va graduar el 1929. Després de graduar-se va treballar a l'institut sismològic de l'Acadèmia de Ciències Soviètica on, juntament amb el seu mestre, Vladímir Smirnov, va descobrir un mètode per resoldre els complicats problemes de la propagació de les ones sísmiques.[3]
El 1932 va començar a treballar a l'Institut Steklov de Matemàtiques i el 1934, quan l'Institut va ser traslladat a Moscou ell també se n'hi va anar. Va ser director de l'Institut durant el temps en què aquest es va haver de traslladar a Kazan per culpa de la Segona Guerra Mundial (1941-1944).[4] Des de 1943 fins a 1956, com assistent d'Ígor Kurtxàtov, va participar activament en el programa atòmic soviètic.[5]
El 1957, juntament amb Mikhaïl Lavréntiev i Serguei Khristianovitx, van ser els fundadors de la Branca Siberiana de l'Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica[6] i es va traslladar a viure a Novossibirsk on va ser professor de la seva recent creada universitat des de 1960 fins a 1978.[7] Durant tot el temps que va viure a Novossibirsk, va dirigir l'Institut de Matemàtiques de l'Acadèmia. El 1984 va deixar els seus càrrecs a Sibèria i va tornar a Moscou, on va morir el 1989.[8]
Sóbolev és recordat pels espais que porten el seu nom, uns espais funcionals especialment adaptats a la resolució dels problemes d'equacions en derivades parcials,[9] i pel teorema d'incrustació que també porta el seu nom.[10] Va ser un dels introductors de l'aparell matemàtic de la nova física no determinista.[11]
Referències
- ↑ Фурсиков, 2008, p. 8.
- ↑ Асламов et al., 2022, p. 388.
- ↑ Prokhorov, 2020, p. 104.
- ↑ Chang, 2011, p. 151.
- ↑ Крайнева, 2019, p. 71 i ss.
- ↑ Demidenko i Vaskevich, 2006, p. xxi.
- ↑ Sinai, 2003, p. 382.
- ↑ Фурсиков, 2008, p. 11.
- ↑ Tartar, 2007, p. 21 i ss.
- ↑ Tartar, 2007, p. 37 i ss.
- ↑ Kutateladze, 2013, p. 95.
Bibliografia
- Асламов, Рамиз; Матросов, Виктор; Матросова, Лариса; Матросов, Сергей. «Сергей Львович Соболев». A: Предшественники современной математики (en rus). ЛитРес, 2022, p. 387-394. ISBN 978-5-4579-7780-8.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Demidenko, Gennadii V.; Vaskevich, Vladimir L. Selected Works of S.L. Sobolev: Volume I (en anglès). Springer, 2006. ISBN 978-0-347-34148-4.
- Фурсиков, А.В. «Сергей Львович Соболев (к столетию со дня рождения)» (en rus). Математическое образование, Num. 2(46), 2008, pàg. 8-15. ISSN: 1992-6138.
- Крайнева, Ирина Александровна «Академик сергей Львович Соболев в советском атомном проекте» (en rus). Гуманитарный вектор, Vol. 14, Num. 6, 2019, pàg. 71-80. DOI: 10.21209/1996-7853-2019-14-6-71-80. ISSN: 1996-7853.
- Kutateladze, S.S. «Sergei Sobolev, a Genius of Natural Sciences» (en anglès). Владикавказский математический журнал, Vol. 15, Num. 3, 2013, pàg. 94-96. ISSN: 1683-3414.
- Prokhorov, Sergei «Sergei Sobolev - the eminent mathematician, founder of Russian computer science» (en anglès). International Conference Engineering Technologies and Computer Science (EnT), 2020, pàg. 104-108. DOI: 10.1109/EnT48576.2020.00026.
- Sinai, Yakov. Russian Mathematicians In The 20th Century (en anglès). World Scientific Publishing, 2003. ISBN 981-238-385-9.
- Tartar, Luc. An Introduction to Sobolev Spaces and Interpolation Spaces (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-3-540-71482-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Serguei Sóbolev» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Козлова, В.В. «Sobolev Sergei L'vovich». Российской академии наук в Математическом институте, 2009. [Consulta: 23 gener 2022]. (rus)
- «Академик Сергей Львович Соболев». Институт математики им. С. Л. Соболева, 2009. Arxivat de l'original el 23 de gener 2022. [Consulta: 23 gener 2022]. (rus)
- «Sergei L'vovich Sobolev». Sobolev Institute of Mathematics SB RAS, 2009. [Consulta: 23 gener 2022]. (anglès)
