Silicur

Silicur de magnesi, MgSi₂, un silicur semiconductor

Un silicur és un compost químic binari format per combinació del silici amb un element menys electronegatiu.[1]

Els silicurs han estat objecte de molt d'estudis amb l'objectiu d'emprar-los en circuits integrats (díodes Schottky, estructures MOS o Metall-Òxid-Semiconductor…).[2] Es poden classificar en dos grups, els metàl·lics i els semiconductors.

Hom ha preparat més de 180 silicurs metàl·lics amb la majoria d'elements metàl·lics de la taula periòdica. Es caracteritzen per la seva estabilitat a altes temperatures i resistència a l'oxidació. La majoria presenten característiques metàl·liques amb baixa resistivitat elèctrica,[2] alguns d'ells ( V 3 S i , N b 3 S i , C o S i 2 , . . . {\textstyle V_{3}Si,Nb_{3}Si,CoSi_{2},...} ) presenten superconductivitat.[1]

Els silicurs semiconductors han sigut estudiats en rutes d'obtenció de nous dispositius, basats en silici, en optoelectrònica i connexions òptiques. Contràriament a l'elevat nombre de silicurs metàl·lics, només se'n coneixen una dotzena de semiconductors ( M g S i 2 , B a S i 2 , C r S i 2 , M o S i 2 , W S i 2 , {\textstyle MgSi_{2},BaSi_{2},CrSi_{2},MoSi_{2},WSi_{2},} M n S i 2 − x , R e S i 2 − x , β F e S i 2 , R u 2 S i 3 , O s S i 2 {\textstyle \quad MnSi_{2-x},ReSi_{2-x},\beta FeSi_{2},Ru_{2}Si_{3},OsSi_{2}} i I r 3 S i 5 {\textstyle Ir_{3}Si_{5}} ).[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Adachi, S. The Handbook on Optical Constants of Semiconductors: In Tables and Figures. World Scientific, 2012. ISBN 9789814405973. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Borisenko, V. Semiconducting Silicides: Basics, Formation, Properties. Springer Science & Business Media, 2013. ISBN 9783642596490.