Sojourner

Infotaula vol espacialSojourner
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióMars rover, vehicle solar i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Operador   Jet Propulsion Laboratory Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA IDMESURPR Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Massapes sec:
11,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions30 (alçària) × 48 (amplada) × 65 (longitud) cm
Potència13 W Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data6 desembre 1996
LlocComplex de llançament 17, la Força Espacial de Cap Canaveral Modifica el valor a Wikidata
ContractistaMcDonnell Douglas Modifica el valor a Wikidata
Desplegat des deMars Pathfinder
Data de desplegament5 juliol 1997
Fi de la missió
Últim contacte27 setembre 1997 Modifica el valor a Wikidata
Mars Pathfinder Modifica el valor a Wikidata
Opportunity i Spirit Modifica el valor a Wikidata →
Sojourner rover a Mart, tal com es veu des d'un dels pètals del mòdul
Una imatge en color presa pel Sojourner rover de la seva roda deixant el seu pas a Mart
Vista del Sojourner del mòdul Mars Pathfinder (Sagan Memorial Station) després de sortir de la rampa cap al sòl marcià

Sojourner va ser un Mars rover robòtic de la missió Mars Pathfinder part del Programa Discovery de la NASA que va aterrar el 4 de juliol de 1997[1] a la regió d'Ares Vallis, i va explorar Mart durant tres mesos. Va comptar amb càmeres i maquinari frontal i posterior per realitzar diversos experiments científics. Dissenyat per a una missió de 7 sols, amb possible ampliació a 30 sols,[2] però de fet va romandre actiu 83 sols. L'estació base va tenir la seva última sessió de comunicació amb la Terra a les 3:23 a.m. Temps del dia del Pacífic el 27 de setembre de 1997.[1][3] El rover necessitava l'estació base per comunicar-se amb la Terra, tot i que encara funcionava en el moment en què les comunicacions van finalitzar.[3]

El Sojourner va recórrer una distància de poc més 100 m en el moment que es va perdre la comunicació.[4] Es va instruir a romandre estacionari fins al 5 d'octubre de 1997 (sol 91) i després va ser conduït cap al mòdul.[5]

Mapa de Mart

El següent mapa d'imatge del planeta Mart conté enllaços interns a característiques geogràfiques destacant les ubicacions de Rovers i mòduls de descens. Feu clic en les característiques i us enllaçarà a les pàgines dels articles corresponents. El nord està a la part superior; les elevacions: vermell (més alt), groc (zero), blau (més baix).

Tharsis MontesHellas PlanitiaOlympus MonsValles MarinerisArabia TerraAmazonis PlanitiaElysium MonsIsidis PlanitiaTerra CimmeriaArgyre PlanitiaAlba Mons
Mapa de Mart


Beagle 2
← Beagle 2 (2003)
Bradbury Landing
Curiosity (2012) →
Deep Space 2
Deep Space 2 (1999) →
Columbia Memorial Station
Rosalind Franklin (2023) ↓
InSight Landing
InSight (2018) →
Mars 2
Mars 2 (1971) →
Mars 3
← Mars 3 (1971)
Mars 6
Mars 6 (1973) →
Mars Polar Lander
Polar Lander (1999) ↓
Challenger Memorial Station
↑ Opportunity (2004)
Mars 2020
← Perseverance (2021)
Green Valley
← Phoenix (2008)
Schiaparelli EDM lander
Schiaparelli EDM (2016) →
Carl Sagan Memorial Station
← Sojourner (1997)
Columbia Memorial Station
Spirit (2004) ↑
Tianwen-1
↓Tianwen-1 (2021)
Thomas Mutch Memorial Station
Viking 1 (1976) →
Gerald Soffen Memorial Station
Viking 2 (1976) →

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Nelson, Jon. «Mars Pathfinder / Sojourner Rover». NASA. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2014. [Consulta: 2 febrer 2014].
  2. ↑ «Mars Pathfinder FAQs - Sojourner».
  3. ↑ 3,0 3,1 «Mars Pathfinder - Mars - Sol 86 Images».
  4. ↑ «Sojourner». Arxivat de l'original el 2015-03-20. [Consulta: 24 juliol 2017].
  5. ↑ «Mars Pathfinder - Mars - Sol 89 Images».

Enllaços externs

  • Sojourner - Lloc web oficial
  • Directory of Pathfinder Images
  • Edible Spacecraft


  • Vegeu aquesta plantilla
← 1995  ·  Llançaments orbitals el 1996  ·  1997 →
STS-72 (SPARTAN-206) | PAS-3R · MEASAT-1 | Koreasat 2 | Kosmos 2327 | Gorizont #43L | Palapa C1 | N-Star B | Intelsat 708 | NEAR Shoemaker | Kosmos 2328 · Kosmos 2329 · Kosmos 2330 · Gonets-D1 #1 · Gonets-D1 #2 · Gonets-D1 #3 | Gran' #44L | Soiuz TM-23 | STS-75 (TSS-1R) | Polar | REX II | Intelsat 707 | Kosmos 2331 | IRS-P3 | STS-76 | USA-117 | Inmarsat-3 F1 | Astra 1F | MSAT-1 | Priroda | MSX | Kosmos 2332 | USA-118 | BeppoSAX | Progress M-31 | USA-119 · USA-120 · USA-121 · USA-122 · USA-123 · USA-124 | Kometa #18 | Palapa C2 · Amos-1 | MSTI-3 | STS-77 (SPARTAN-207 · IAE · PAMS-STU) | Galaxy 9 | Gorizont #44L | Cluster F1 · Cluster F2 · Cluster F3 · Cluster F4 | Intelsat 709 | STS-78 | Kobal't | TOMS-EP | USA-125 | Apstar 1A | Arabsat 2A · Turksat 1C | USA-126 | USA-127 | Progress M-32 | Télécom 2D · Italsat 2 | Molniya 1-79 | Midori · Fuji 2 | Soiuz TM-24 | Chinasat-7 | FAST | Interbol 2 · Maigon 5 · Victor | Kosmos 2333 | Kosmos 2334 · UNAMSAT-2 | Inmarsat-3 F2 | GE-1 | EchoStar II | USA-128 | STS-79 | Ekspress-6 | FSW-17 | Molniya 3-62 | HETE · SAC-B | Mars Global Surveyor | Arabsat 2B · MEASAT-2 | Mars 96 | STS-80 (WSF · ORFEUS-SPAS) | Progress M-33 | Hot Bird 2 | Mars Pathfinder (Sojourner) | Kosmos 2335 | Inmarsat-3 F3 | Kosmos 2336 | USA-129 | Bion #11
Les càrregues són separades per símbols en forma de bales ( · ), els llançaments per símbols en forma de canonades ( | ). Els vols tripulats s'indiquen en negreta. Els vols sense catalogar i llançaments fallits apareixen en cursiva. Les càrregues implementades des d'una altra nau espacial s'indiquen entre parèntesis.