Strakonice

Plantilla:Infotaula geografia políticaStrakonice
Imatge
Localització
Map
 49° 15′ 40″ N, 13° 54′ 07″ E / 49.261°N,13.902°E / 49.261; 13.902
PaísTxèquia
RegióRegió de Bohèmia Meridional
Districtesdistricte de Strakonice Modifica el valor a Wikidata
Capital de
districte de Strakonice Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Dražejov (en) Tradueix
Hajská (en) Tradueix
Modlešovice (en) Tradueix
Přední Ptákovice (en) Tradueix
Strakonice I (en) Tradueix
Strakonice II (en) Tradueix
Střela (en) Tradueix
Virt (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població22.583 (2023) Modifica el valor a Wikidata (651,19 hab./km²)
Geografia
Superfície34,679515 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud393 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Krty-Hradec
Čejetice
Droužetice
Řepice
Sousedovice
Štěkeň
Mutěnice
Nebřehovice
Radošovice
Slaník
Pracejovice
Katovice
Přešťovice Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governBřetislav Hrdlička (en) Tradueix (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal386 01 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lengnau
Bad Salzungen Modifica el valor a Wikidata
Lloc webstrakonice.eu Modifica el valor a Wikidata

Strakonice (en alemany: Strakonitz) és una ciutat de la regió de Bohèmia del Sud de la República Txeca i la capital del Districte de Strakonice. Strakonice va néixer de la fusió de quatre ciutats: Strakonice, Bezděkov, Žabokrty i Lom. La seva població era de 22.646 habitants el 2020.[1]

Geografia

Strakonice està regada per l'Otava i es troba a 19 km l'oest-sud-oest de Písek, a 53 nord-oest de České Budějovice i a 99 al sud-oest de Praga.

Història

Fins al 1918, Strakonice va formar part de l'Imperi Austríac, després de l'Imperi Austrohongarès (Cisleitània després del compromís austrohongarès), capital del districte del mateix nom, un dels 94 Bezirkshauptmannschaften de Bohèmia.[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, es va establir una presó i un camp de trànsit al castell fortificat de la ciutat.

Strakonice va ser alliberada per l'exèrcit estatunidenc sota el comandament del general Patton.

Els hospitalers

El desenvolupament de la ciutat comença al segle XII sota els senyors de Bavor que hi van establir un castell fortificat. El 1243 Bavor I i la seva dona Bolemila donen el seu castell als hospitalers. Servirà com a residència del prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a Bohèmia.

Població

Censos (*) o estimacions de població:

Evolució demogràfica
186918801890190019101921193019501961197019801991200120132014201520162017201820192020
832792468733878987159001113981205614297174782173124705238002296122922230202290222908228882275422646

Administració

El municipi consta de set districtes:

  • Dražejov u Strakonice (inclou el llogaret de Virt)
  • Hajská
  • Modlešovice
  • Nové Strakonice
  • Přední Ptákovice
  • Strakonice
  • Střela

Personalitats

  • Josef Skupa (1892-1957), titellaire
  • Roman Turek (1970-), jugador professional d'hoquei sobre gel.
  • Alexander Salák (1987-), jugador professional d'hoquei sobre gel
  • Josef Režný (1924–2012), eminència de l'etnografia txeca, líder dels gaiters Strakonice

Agermanament

  • Bad Salzungen (Alemanya)
  • Calderdale (Regne Unit)
  • Lengnau (Suïssa)
  • IJsselstein (Països Baixos)

Vegeu també

L'asteroide (18531 Strakonice) va ser batejat en honor de la ciutat pels seus descobridors Zdeněk Moravec i Miloš Tichý.

Referències

  1. ↑ (txec) Population des communes de la République tchèque au Plantilla:1er gener 2020.
  2. ↑ Wilhelm Klein, Die postalischen Abstempelungen und andere Entwertungsarten auf den österreichischen Postwertzeichen-Ausgaben 1867, 1883 und 1890, Vienne, Briefmarken-Kolbe, 1967.