Suport Decidit
 | Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat» |
  | |
| Tipus | operació militar, unitat militar i NATO operations (en)  |
|---|---|
| País | Afganistan |
| Part de | guerra de l'Afganistan |
| Lloc web | rs.nato.int |
La Missió de Suport Decidit o Operació Suport Decidit és una missió d'entrenament, assessoria i assistència dirigida per l'OTAN que consisteix en més de 16.000 tropes de 41 països[1] a l'Afganistan, que va començar l'1 de gener de 2015.[2][3] És la continuació de la missió de combat de la Força Internacional d'Assistència i de la Seguretat (ISAF) que es va finalitzar el 28 de desembre de 2014.[3][4] El seu actual comandant és el General de l'Exèrcit dels Estats Units Austin S. Miller.[5] La Missió de Suport Decidit està formada per aproximadament 17.000 efectius de l'OTAN i de països associats a l'Afganistan, amb seu central a Kabul i l'aeròdrom de Bagram.
Base legal
El pla d'operacions de la Missió de Suport Decidit va ser aprovat pels ministres d'afers exteriors dels membres de l'OTAN a la fi de juny de 2014 i el corresponent acord sobre l'estatut de les forces va ser signat pel president de l'Afganistan, Ashraf Ghani, i el Representant Civil Superior de l'OTAN a l'Afganistan, Maurits Jochems, a Kabul el 30 de setembre de 2014.[3] El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar per unanimitat la resolució 2189 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides en suport de la nova missió internacional a l'Afganistan.[4]
Objectius
L'objectiu de la missió és proporcionar capacitació, assessorament i assistència a les forces i institucions de seguretat afganeses en el seu conflicte amb grups extremistes com els talibans, la xarxa Haqqani i el EI-K.[6][7][8]
El president dels Estats Units, Barack Obama, en una roda de premsa de la Casa Blanca el dimecres 6 de juliol de 2016, va afirmar que, després del general del general John W. Nicholson, el president del cap de gabinet conjunt Joseph Dunford i les recomanacions recíproques del secretari del Departament de Defensa dels Estats Units Ashton Carter, els Estats Units deixarien uns 8.400 soldats a l'Afganistan fins al final de la seva administració el desembre del 2016.[9] a L'inici de 2017, es van executar tals plants deixant 8.400 soldats en quatre guarnicions (Kabul, Kandahar, Bagram i Jalalabad).
L'Inspector General Especial per a la Reconstrucció de l'Afganistan (SIGAR) és l'encarregat de supervisar els 117.266 milions de dòlars que el Congrés ha proporcionat per implementar programes de reconstrucció a l'Afganistan.
Països contribuidors
En 2019, entre les forces que contribueixen a la missió es troben 8.475 estatunidencs que entrenen i ajuden a les forces afganeses, aproximadament 5.500 estatunidencs que participen en missions antiterroristes, 8.673 soldats aliats i 27.000 contractistes militars.[10]
Un nou tipus d'unitat estatunidenca, les Brigades d'Assistència de les Forces de Seguretat (Security Force Assistance Brigade), va començar a desplegar-se a l'Afganistan al febrer de 2018 per a donar suport a la missió.[11]
El segon país amb més personal és Alemanya amb 1.300.[1] El tercer, el Regne Unit, que va anunciar al juliol de 2018 que enviaria 440 efectius britànics més a l'Afganistan. Aproximadament la meitat del personal addicional es va desplegar a l'agost de 2018 i l'altra meitat ho va fer al febrer de 2019. Això va augmentar el número total de personal britànic al país de 650 a 1.090 a principis de 2019.[12]
Els següents països tenien personal a l'Afganistan el febrer de 2021:[13]
| País | Personal |
|---|---|
| Estats Units | 2,500 |
| Alemanya | 1,300 |
| Itàlia | 895 |
| Geòrgia | 860 |
| Regne Unit | 750 |
| Romania | 619 |
| Turquia | 600 |
| Polònia | 290 |
| Mongòlia | 233 |
| Portugal | 174 |
| Països Baixos | 160 |
| Dinamarca | 135 |
| Armènia | 121 |
| Azerbaidjan | 120 |
| Bulgària | 117 |
| Noruega | 101 |
| Albània | 99 |
| Austràlia | 80 |
| Bèlgica | 72 |
| Bòsnia i Hercegovina | 66 |
| República Txeca | 52 |
| Estònia | 45 |
| Lituània | 40 |
| Eslovàquia | 25 |
| Espanya | 24 |
| Finlàndia | 20 |
| Macedònia del Nord | 17 |
| Àustria | 16 |
| Suècia | 16 |
| Grècia | 11 |
| Ucraïna | 10 |
| Hongria | 8 |
| Nova Zelanda | 6 |
| Eslovènia | 6 |
| Letònia | 2 |
| Luxemburg | 2 |
| Total | 9,592 |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Resolute Support Mission: Key Facts and Figures». NATO, juny 2020.
- ↑ DPA «NATO chief, Afghan president welcome "new phase" as combat role ends». DPA. DPA, 02-12-2014 [Consulta: 7 febrer 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «NATO-led Resolute Support Mission in Afghanistan». NATO, 27-11-2014 [Consulta: 16 desembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Afghanistan: Security Council backs agreement on new non-combat NATO mission». United Nations News Centre, 12-12-2014 [Consulta: 16 desembre 2014].
- ↑ NATO (2 setembre 2018). "Change of Command at NATO-led Resolute Support Mission in Afghanistan". Nota de premsa. Consulta: 2 setembre 2018.
- ↑ «An Update On Our Mission in Afghanistan». whitehouse.gov, 06-07-2016. [Consulta: 18 juliol 2016].
- ↑ «In Reversal, Obama Says U.S. Soldiers Will Stay in Afghanistan to 2017». The New York Times, 15-10-2015 [Consulta: 1r setembre 2017].
- ↑ Velloso, Sophie. «US launches airstrikes against Taliban in Afghanistan» (en anglès-gb), 07-06-2020. Arxivat de l'original el 2022-07-07.
- ↑ «An Update On Our Mission in Afghanistan» (en anglès), 06-07-2016. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Operation Freedom's Sentinel: Lead Inspector General Report to the United States Congress, abril 1, 2019–June 30, 2019» p. 47–48, 20-08-2019. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «First troops among new front-line adviser brigade arrive in Afghanistan». Stars and Stripes. [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ «Afghanistan: UK to send 440 more non-combat troops».
- ↑ Resolute Support Mission (RSM): Key Facts and Figures.
