Suruç

Plantilla:Infotaula geografia políticaSuruç
Imatge

Localització
Map
 37° 00′ N, 38° 24′ E / 37°N,38.4°E / 37; 38.4
ProvínciesProvíncia de Şanlıurfa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població104.302 (2018) Modifica el valor a Wikidata (141,91 hab./km²)
Idioma oficialturc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície735 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal63800 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC+03:00
UTC+02:00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websuruc.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

Suruç o Saruç (anteriorment transcrit com Saruj o Sarudj de l'àrab surūj سروج que vol dir "sella de muntar", en ortografia turca moderna escrit Suruç, abans pronunciat com a Sıruğ; siríac: ܣܪܘܓ, Sĕrûḡ; nom clàssic Batnan o Batnae, en siríac ܒܛܢܢ, Baṭnān, en grec Βατναι, Batnai i en llatí Batnae) és una ciutat i un districte rural de la província de Şanlıurfa a Turquia, a la plana propera a la frontera de Síria, en l'antic Diyar Mudar, situada a 46 km de la ciutat de Şanlıurfa a la ruta entre Biredjik i Urfa (Şanlıurfa). El nom derivaria del que ja portava abans de l'islam i voldria dir "teixit" i referit a la fabricació de cadires de muntar activitat tradicional fins al segle xx. Es diu també que podria derivar de Serug (hebreu: שרוג, śərûḡ) besavi del profeta Abraham (Gènesi 11.20–23; Cròniques 1.26; Lluc 3.35). El 2007 la ciutat tenia 64.765 habitants i el districte 102.667.

Sota els romans l'emperador Constantí el Gran va posar la ciutat sota dependència d'Edessa (moderna Şanlıurfa). Al segle vi el bisbe siríac poeta i teòleg Jacob de Batnes va viure a la ciutat (va morir el 521). Va passar als omeies el 639, conquerida com la resta d'Al-Jazira per Iyad ibn Ghanm. Al segle x va passar als hamdànides, però posteriorment conquerida pels romans d'Orient. Al segle xi va estar en poder dels ortúquides i fou la capital de Sukman I fins que el 1098 fou ocupada per Balduí de Bouillon i els seus croats. Llavors era la seu d'un bisbat jacobita i va quedar integrada al comtat d'Edessa durant mig segle. L'ortúquida Najm al-Din Ilghazi I ibn Ortuk de Mardin va atacar la ciutat i també el governador turc de Mossul, Mawdud (després emir Kutb al-Din Mawdud), però fou finalment el seu pare Imad al-Din Zengi I qui la va ocupar el gener de 1145.

Al segle xiv Abu l-Fida la descriu ja en ruïnes probablement des de meitat del segle anterior amb els atacs mongols. Es va repoblar sota els otomans (des de 1517) i era un petit llogaret; a final del segle xix va esdevenir residència d'un caimacan. Al final de la I Guerra Mundial fou ocupada pels anglesos (1919) i pels francesos (1920). En la delimitació fronterera va quedar dins de Turquia, formant part de la Província de Diyarbakır, sent cap d'un districte.

Bibliografia

  • Vegeu aquesta plantilla
NUTS-1
Regions
TR1  • TR2  • TR3  • TR4  • TR5  • TR6  • TR7  • TR8  • TR9  • TRA  • TRB  • TRC
NUTS-2
Subregions
TR10  • TR21  • TR22  • TR31  • TR32  • TR33  • TR41  • TR42  • TR51  • TR52  • TR61  • TR62  • TR63  • TR71  • TR72  • TR81  • TR82  • TR83  • TR90  • TRA1  • TRA2  • TRB1  • TRB2  • TRC1  • TRC2  • TRC3
NUTS-3
Províncies
(il)
TR100  • TR211  • TR212  • TR213  • TR221  • TR222  • TR310  • TR321  • TR322  • TR323  • TR331  • TR332  • TR333  • TR334  • TR411  • TR412  • TR413  • TR421  • TR422  • TR423  • TR424  • TR425  • TR510  • TR521  • TR522  • TR611  • TR612  • TR613  • TR621  • TR622  • TR631  • TR632  • TR633  • TR711  • TR712  • TR713  • TR714  • TR715  • TR721  • TR722  • TR723  • TR811  • TR812  • TR813  • TR821  • TR822  • TR823  • TR831  • TR832  • TR833  • TR834  • TR901  • TR902  • TR903  • TR904  • TR905  • TR906  • TRA11  • TRA12  • TRA13  • TRA21  • TRA22  • TRA23  • TRA24  • TRB11  • TRB12  • TRB13  • TRB14  • TRB21  • TRB22  • TRB23  • TRB24  • TRC11  • TRC12  • TRC13  • TRC21  • TRC22  • TRC31  • TRC32  • TRC33  • TRC34
LAU-1
Districtes (ilçe)
LAU-2
Àrees
metropolitanes
Adana  • Ankara  • Antalya  • Aydın  • Balıkesir  • Bursa  • Denizli  • Diyarbakır  • Erzurum  • Eskişehir  • Esmirna  • Gaziantep  • Hatay  • Istanbul  • Kahramanmaraş  • Kayseri  • Kocaeli  • Konya  • Malatya  • Manisa  • Mardin  • Mersin  • Muğla  • Ordu  • Sakarya  • Samsun  • Şanlıurfa  • Tekirdağ  • Trebisonda  • Van
Ciutats
més poblades
Istanbul  • Ankara  • Esmirna  • Bursa  • Adana  • Gaziantep  • Antalya  • Konya  • Kayseri  • Diyarbakır  • Mersin  • Şanlıurfa  • Eskişehir  • Denizli  • Maraix  • Samsun  • Malatya  • İzmit  • Adapazarı  • Erzurum
Regions
geogràfiques