Sylva Koscina

Infotaula de personaSylva Koscina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata
Zagreb (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1994 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de mama Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri Flaminio Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeRaimondo Castelli Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0466977 Allocine: 23449 Rottentomatoes: celebrity/sylva_koscina Allmovie: p39145 TMDB.org: 21606
Musicbrainz: b6dc0f25-1dd7-41bd-996c-fe4d4cbdc3fc Modifica el valor a Wikidata
Sylva Koscina a I giovani mariti

Sylva Koscina (Sylva Koskinon: Zagreb, e Iugoslàvia, 22 d'agost de 1933 - Roma, 26 de desembre de 1994) va ser una actriu italiana. Els seus treballs més famosos van ser com a heroïna de «pel·lícules de peplo» al costat de Steve Reeves en les seves primeres aparicions com Hèrcules, i va treballar també amb estrelles com Paul Newman i Kirk Douglas.

Biografia

Va néixer Silvija Košćina (grec: Σύλβα Κοσκινά) de pare grec i mare polonesa, es va traslladar a Itàlia durant la II Guerra mundial i va estudiar física a la Universitat de Nàpols.[1] No obstant això, el seu físic propi va fer que aviat comencés la seva carrera com a model, que va acabar portant-la al món del cinema amb 22 anys amb la pel·lícula Siamo uomini o caporali? (1955) de Camillo Mastrocinque. La seva elegància en moure's en la pantalla revelava els seus començaments en el món de la moda, i amb el seu port aristocràtic va començar a fer-se coneguda en comèdies i pèplum com Le fatiche di Ercole i Ercole e la regina di Lidia. A la fi dels anys seixanta va fer el salt a Hollywood, on es va convertir en la primera italiana a posar per a la revista Playboy el 1967.[2] A la seva tornada a Itàlia es va endinsar al cinema eròtic i de destape.

Les seves últimes pel·lícules sovint van ser pobres, sent les seves intervencions en la seva majoria d'estrella convidada.

Va ser famosa per la seva megalomania, que la portava a usar la tercera persona en parlar de si mateixa, comprar una mansió que va haver de vendre per ser investigada pel fisc i presentar-se a la Mostra de Venècia sense cap pel·lícula, només com a "ambaixadora somrient".

A Sylva es van atribuir molts romanços durant els anys d'or de la Cinecittà i Hollywood. Els tabloides de l'època van esmentar noms com els de Paul Newman, Jean Paul Belmondo, Alberto Sordi, Nino Manfredi, intents amb Bob Kennedy o el polític iugoslau Josip Broz Tito, que la deia "nostra petita Sylva". No obstant això, l'únic home amb qui es va unir en matrimoni, a Mèxic, va ser el productor Raymond Castelli, declarat culpable de bigàmia durant algun temps.

Sylva Koscina va morir als 61 anys víctima d'un càncer de mama.[3]

Filmografia

  • Siamo uomini o caporali, dirigida per Camillo Mastrocinque (1955)
  • Il ferroviere, dirigida per Pietro Germi (1955)
  • Michele Strogoff, dirigida per Carmine Gallone (1956)
  • Guendalina, dirigida per Alberto Lattuada (1957)
  • La nonna Sabella, dirigida per Dino Risi (1957)
  • La Gerusalemme liberata, dirigida per Carlo Ludovico Bragaglia (1957)
  • I fidanzati della morte, dirigida per Romolo Marcellini (1957)
  • Le fatiche di Ercole, dirigida per Pietro Francisci (1958)
  • Racconti d'estate, dirigida per Gianni Franciolini (1958)
  • Totò nella luna, dirigida per Stefano Vanzina (1958)
  • Totò a Parigi, dirigida per Camillo Mastrocinque (1958)
  • Ladro lui, ladra lei, dirigida per Luigi Zampa (1958)
  • Giovani mariti, dirigida per Mauro Bolognini (1958)
  • Ercole e la regina di Lidia, dirigida per Pietro Francisci (1958)
  • La nipote Sabella, dirigida per Giorgio Bianchi (1958)
  • Quando gli angeli piangono, dirigida per Marino Girolami (1958)
  • Non sono più guaglione, dirigida per Domenico Paolella (1958)
  • Le naïf aux quarante enfants, dirigida per Philippe Agostini (1958)
  • Mogli pericolose, dirigida per Luigi Comencini (1959)
  • Le confident de ces dames dirigida per Jean Boyer (1959)
  • Tempi duri per i vampiri, dirigida per Stefano Vanzina (1959)
  • La cambiale, dirigida per Camillo Mastrocinque (1959)
  • Le sorprese dell'amore, dirigida per Luigi Comencini (1959)
  • Poveri milionari, dirigida per Dino Risi (1959)
  • Femmine tre volte, dirigida per Stefano Vanzina (1959)
  • Femmine di lusso, dirigida per Giorgio Bianchi (1960)
  • I piaceri dello scapolo, dirigida per Giulio Petroni (1960)
  • Il sicario, dirigida per Damiano Damiani (1960)
  • Crimen, dirigida per Mario Camerini (1960)
  • Il vigile, dirigida per Luigi Zampa (1960)
  • L'assedio di Siracusa, dirigida per Pietro Francisci (1960)
  • Le pillole di Ercole, dirigida per Luciano Salce (1960)
  • Genitori in blue-jeans, dirigida per Camillo Mastrocinque (1960)
  • Les distractions dirigida per Jacques Dupont (1960)
  • Ravissante dirigida per Robert Lamoureux (1960)
  • Mariti in pericolo, dirigida per Mauro Morassi (1961)
  • Mani in alto, dirigida per Giorgio Bianchi (1961)
  • Le masque de fer irigida per Henri Decoin (1962)
  • il giorno più corto, dirigida per Sergio Corbucci (1962)
  • La congiura dei dieci dirigida per Baccio Bandini (1962)
  • Jessica, dirigida per Jean Negulesco i Oreste Palella (1962)
  • Le massaggiatrici, dirigida per Lucio Fulci (1962)
  • Copacabana Palace, dirigida per Stefano Vanzina (1962)
  • Le lièvre et la tortue episodio de Les quatre vérités, dirigida per Alessandro Blasetti (1962)
  • La salamandre d'or dirigida per Maurice Régamey (1962)
  • Le monachine, dirigida per Luciano Salce (1963)
  • Il fornaretto di Venezia, dirigida per Duccio Tessari (1963)
  • Cyrano et d'Artagnan, dirigida per Abel Gance (1963)
  • L'appartement des filles, dirigida per Michel Deville (1963)
  • Judex, dirigida per Georges Franju (1963)
  • Le Grain de sable, dirigida per Pierre Kast (1964)
  • Una storia di notte, dirigida per Luigi Petrini (1964)
  • Sabato 18 luglio, episodi de L'idea fissa, dirigida per Gianni Puccini (1964)
  • Cadavere per signora, dirigida per Mario Mattoli (1964)
  • Amore e vita, episodi de Amore in 4 dimensioni, dirigida per Jacques Romain (1964)
  • Se permettete parliamo di donne, dirigida per Ettore Scola (1964)
  • Un juny massa càlid (Hot Enough for June), dirigida per Ralph Thomas (1964)
  • Giulietta dels esperits (Giulietta degli spiriti), dirigida per Federico Fellini (1965)
  • L'Arme à gauche, dirigida per Claude Sautet (1965)
  • Jo, jo, jo... i els altres (Io, io, io... e gli altri), dirigida per Alessandro Blasetti (1965)
  • La donna, episodi de Made in Italy, dirigida per Nanni Loy (1965)
  • Estambul 65, dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi (1965)
  • Il morbidone, dirigida per Massimo Franciosa (1965)
  • L'autostrada del sole, episodi de Thrilling, dirigida per Carlo Lizzani (1965)
  • I soldi, dirigida per Gianni Puccini e Giorgio Cavedon (1965)
  • Le monsieur de passage, episodi de Le lit à deux places, dirigida per François Dupont-Midi (1966)
  • Monnaie de singe, dirigida per Yves Robert (1966)
  • Més perilloses que els homes (Deadlier Than the Male), dirigida per Ralph Thomas (1966)
  • Baraka sur X 13, dirigida per Maurice Cloche e Silvio Siano (1966)
  • Carré de dames pour un as, dirigida per Jacques Poitrenaud (1966)
  • Three Bites of the Apple, dirigida per Alvin Ganzer (1967)
  • Johnny Banco, dirigida per Yves Allégret (1967)
  • I protagonisti, dirigida per Marcello Fondato (1967)
  • La calata dei barbari, dirigida per Robert Siodmak (1968)
  • Guerra, amore e fuga, dirigida per Jack Smight (1968)
  • Justine, ovvero le disavventure della virtù, dirigida per Jesús Franco (1968)
  • A Lovely Way to Die, dirigida per David Lowell Rich (1968)
  • La moglie nuova, dirigida per Michael Worms (1969)
  • L'assoluto naturale, dirigida per Mauro Bolognini (1969)
  • Vedo nudo, dirigida per Dino Risi (1969)
  • La batalla del Neretva (Bitka na Neretvi), dirigida per Velko Bulajic (1969)
  • Ninì Tirabusciò, la donna che inventò la mossa, dirigida per Marcello Fondato (1970)
  • I lupi attaccano in branco, dirigida per Phil Karlson (1970)
  • La colomba non deve volare, dirigida per Sergio Garrone (1970)
  • Mazzabubù... Quante corna stanno quaggiù?, dirigida per Mariano Laurenti (1971)
  • Nel buio del terrore, dirigida per José Antonio Nieves Conde (1971)
  • Homo Eroticus, dirigida per Marco Vicario (1971)
  • African Story, dirigida per Marino Girolami (1971)
  • Noi donne siam fatte così!, dirigida per Dino Risi (1971)
  • Il sesso del diavolo - Trittico, dirigida per Oscar Brazzi (1971)
  • 7 scialli di seta gialla, dirigida per Sergio Pastore (1972)
  • Boccaccio, dirigida per Bruno Corbucci (1972)
  • La strana legge del dott. Menga, dirigida per Fernando Merino (1972)
  • Beati i ricchi, dirigida per Salvatore Samperi (1972)
  • La mala ordina, dirigida per Fernando Di Leo (1972)
  • Lisa e il diavolo, dirigida per Mario Bava (1972)
  • Rivelazioni di un maniaco sessuale al capo della squadra mobile, dirigida per Roberto Bianchi Montero (1972)
  • Il cav. Costante Nicosia demoniaco ovvero: Dracula in Brianza, dirigida per Lucio Fulci (1975)
  • La casa dell'esorcismo, dirigida per Alfredo Leone e Mario Bava (1975)
  • Casanova & Company, dirigida per Franz Antel (1975) con Tony Curtis
  • Occhio alla vedova, dirigida per Sergio Pastore (1975)
  • L'ingorgo, dirigida per Luigi Comencini (1978)
  • I seduttori della domenica, dirigida per Dino Risi (1980)
  • Asso, dirigida per Castellano e Pipolo (1981)
  • Questo e quello, dirigida per Sergio Corbucci (1982)
  • Cenerentola '80, dirigida per Roberto Malenotti (1983)
  • Mani di fata, dirigida per Stefano Vanzina (1983)
  • Rimini Rimini, dirigida per Sergio Corbucci (1987)
  • Ricky & Barabba, dirigida per Christian De Sica (1992)
  • C'è Kim Novak al telefono, dirigida per Enrico Roseo (1993)

Referències

  1. ↑ Lancia, Enrico; Poppi, Roberto. Dizionario del cinema italiano. Le attrici (en italian). Roma: Gremese Editore, 2003, p. 190. ISBN 888440214X [Consulta: 29 juliol 2008]. 
  2. ↑ «Angelo Frontoni». [Consulta: 31 juliol 2018].
  3. ↑ Obituari de Sylva Koscina a The Independent. Consultat el 26 d'agost de 2011.

Bibliografia

  • Bogdan Šušnjar. Brodogradnja u Splitu: od njezinih početaka do 1941. godine. Split: Brodosplit, 1989. 
  • Enrico Lancia, Roberto Poppi. Le attrici: dal 1930 ai giorni nostri. Roma: Gremese, 2003. ISBN 888440214X. 
  • Maximillien De Lafayette. World Cinema: The Greatest Actresses of All Time: Goddesses, Divas, Femmes Fatales, Legends, Mega Stars. Raleigh: Lulu, 2011. ISBN 1257049089. 


Registres d'autoritat