To Kill a Mockingbird

Aquest article tracta sobre la pel·lícula. Si cerqueu la novel·la homònima, vegeu «Matar un rossinyol».

To Kill a Mockingbird

Fitxa
Direcció	Robert Mulligan
Protagonistes	Gregory Peck Mary Badham Phillip Alford Robert Duvall John Megna Alice Ghostley William Windom Frank Overton Brock Peters Paul Fix Collin Wilcox Hugh Sanders James Anderson Richard Hale Rosemary Murphy Ruth White Estelle Evans Bill Walker Kim Hamilton
Producció	Robert Mulligan i Alan J. Pakula
Dissenyador de producció	Henry Bumstead
Guió	Horton Foote i Harper Lee
Música	Elmer Bernstein
Fotografia	Russell Harlan
Muntatge	Aaron Stell
Productora	Universal Studios
Distribuïdor	Universal Studios
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	20 desembre 1962
Durada	129 min
Idioma original	anglès
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Basat en	Matar un rossinyol
Gènere	drama, cinema judicial, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de ficció criminal
Lloc de la narració	Alabama
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1963) Oscar al millor actor (1963) Oscar a la millor direcció (1963) Oscar a la millor fotografia, blanc i negre (1963) Oscar al millor guió adaptat (1963) Oscar a la millor pel·lícula (1963) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1963) Oscar a la millor banda sonora (1963)
Premis	Oscar al millor actor (1961) Oscar al millor guió adaptat (1961) Oscar a la millor direcció artística, blanc i negre (1961)

To Kill a Mockingbird (en versió catalana, adaptada: "Matar un rossinyol") és un film estatunidenc dirigit per Robert Mulligan estrenat el 1962, adaptació de la novel·la Matar un rossinyol de Harper Lee.

Argument

Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930, ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època, així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autora, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.

Repartiment

• Gregory Peck: Atticus Finch
• Mary Badham: Jean Louise "Scout" Finch
• Phillip Alford: Jeremy "Jem" Finch
• John Megna: Charles Baker "Dill" Harris
• Brock Peters: Tom Robinson
• James Anderson: Robert E. Lee 'Bob' Ewell
• Collin Wilcox Paxton: Mayella Violet Ewell
• Robert Duvall: Arthur "Boo" Radley
• Estelle Evans: Calpurnia
• Rosemary Murphy: Maudie Atkinson

Al voltant del film

• El paper de Boo Radley ha inspirat el grup musical britànic The Boo Radleys i el personatge principal, el grup de rock Atticus.
• Michael Douglas té un exemplar del llibre The Game de David Fincher cap al 100è minut de la pel·lícula.
• Demi Moore i Bruce Willis va posar Scout a la seva filla, per l'heroïna del llibre/film. L'actor Jake Gyllenhaal per la seva banda va posar als seus gossos Atticus i Boo Radley.
• És el film favorit del director Cameron Crowe, qui en fa referència en alguns dels seus propis films: Gairebé famosos.
• L'American Film Institute va designar Atticus Finch en el primer lloc a ‘’els 100 grans herois de films".
• La sala del procés del film apareix també a...tick...tick...tick... (1970).
• És la primera aparició de l'actor Robert Duvall.

Premis i nominacions

Premis

• 1963: Premi Gary Cooper per Robert Mulligan, al Festival Internacional de Cinema de Canes
• 1963: Oscar al millor actor per Gregory Peck^[1]
• 1963: Oscar al millor guió adaptat per Horton Foote^[1]
• 1963: Oscar a la millor direcció artística per Alexander Golitzen, Henry Bumstead, Oliver Emert^[1]
• 1963: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Gregory Peck
• 1963: Globus d'Or a la millor banda sonora original per Elmer Bernstein

Nominacions

• 1963: Palma d'Or per Robert Mulligan
• 1963: Oscar a la millor pel·lícula^[1]
• 1963: Oscar al millor director per Robert Mulligan^[1]
• 1963: Oscar a la millor actriu secundària per Mary Badham^[1]
• 1963: Oscar a la millor fotografia per Russell Harlan^[1]
• 1963: Oscar a la millor banda sonora per Elmer Bernstein^[1]
• 1963: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
• 1963: Globus d'Or al millor director per Robert Mulligan
• 1964: BAFTA a la millor pel·lícula
• 1964: BAFTA al millor actor estranger per Gregory Peck

Referències