Trancanill

En construcció naval s'anomena trancanill, clau o trancanell a la filada de la coberta que uneix el folre exterior del buc amb la mateixa coberta.

En bucs tradicionals de fusta el trancanill reposava sobre la cinta i també s'anomenava taula de claus.

En bucs construïts amb altres materials (acer, resines reforçades amb fibres…) el terme trancanill denomina la zona d'unió entre la coberta i els costats del buc.

En moltes ocasions el disseny del trancanill adopta un desnivell per a afavorir el desguàs de l'aigua embarcada sobre la coberta a través dels embornals.

Referències

• Diccionari català-valencià-balear
• Alver, Manuel; Terminología marinera del Mediterráneo
• Labernia, Pere; Diccionario catalán-castellano y viceversa
• Diccionari Aguiló (relació entre trancanill i obra viva)