Viatgers nocturns

Viatgers nocturns

The Night Walker
Fitxa
Direcció	William Castle
Protagonistes	Barbara Stanwyck Robert Taylor Hayden Rorke Judi Meredith Lloyd Bochner Jess Barker Marjorie Bennett Rochelle Hudson Paul Frees Tetsu Komai
Director artístic	Frank Arrigo i Alexander Golitzen
Producció	William Castle i Dona Holloway
Guió	Robert Bloch
Música	Vic Mizzy
Fotografia	Harold E. Stine
Muntatge	Edwin H. Bryant
Vestuari	Helen Colvig
Productora	William Castle Productions
Distribuïdor	Universal Studios
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1964
Durada	86 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	terror

Viatgers nocturns (original: The Night Walker) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Castle, estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Un home persegueix una dona, vídua i rica, en els seus somnis. En la realitat, ella el condueix a la seducció que aviat es convertirà en traïció i assassinat. Mentrestant. un advocat està investigant l'assassinat del marit de la dona.^[2]

Repartiment

• Barbara Stanwyck: Irene Trent
• Robert Taylor: Barry Moreland
• Judi Meredith: Joyce Holland
• Hayden Rorke: Howard Trent
• Rochelle Hudson: Hilda
• Marjorie Bennett: L'administradora de pisos
• Jess Barker: Malone
• Tetsu Komai: Gardener
• Lloyd Bochner: El somni

Producció

Amb un pressupost modest, i rodada completament a Ciutat Universal, la pel·lícula va ser un canvi de ritme per Castle, que normalment confiava en artilugis per vendre les seves pel·lícules, com "Emergo" per House on Haunted Hill, o "Percepto" per The Tingler. Aquest vegada, Castle confiava en la reputació de Bloch com l'autor de la novel·la en que Alfred Hitchcock va basar Psicosi, així com la parella Stanwyck i Taylor, que havien estat casats de 1939 a 1951, suficient per la publicitat de la pel·lícula.

Al principi titulada The Dream Killerr, el paper d'Irene Trent primer es va oferir a Joan Crawford (una vella amiga de Stanwyck) qui va declinar, ja que estava compromesa a Hush… Hush, Sweet Charlotte.^[3]

Quan li van preguntar si tenia cap objecció en aparèixer junts en la pel·lícula, Taylor va respondre, "està bé per mi si està bé per ella," i Stanwyck va dir, "Naturalment no—però millor haver preguntar pel Senyor i la Senyora Taylor." Quan li van preguntar si està bé per ella, la dona actual de Taylor, Ursula Thiess, va dir només "no necessàriament."^[4]

Malgrat tots els esforços de Castle, i amb ressenyes generalment favorables, la pel·lícula no va ser un èxit financer. Va marcar el final del període influent de Castle com a director, tot i que va produir i dirigir un cert nombre de pel·lícules per Universal, i més tard per Paramount Pictures.

Va ser el darrer paper de Stanwyck al cinema en una carrera que va començar el 1927. Després va treballar exclusivament en televisió.

Referències