Xavier Sabaté i Ibarz

Infotaula de personaHonorable Senyor
Xavier Sabaté i Ibarz

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juliol 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Flix (Ribera d'Ebre) Modifica el valor a Wikidata
  Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
11 de maig de 2006 – 29 de novembre de 2006
  Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona
27 de desembre de 2006 – 11 de gener de 2011
  Diputat al Parlament de Catalunya
per Tarragona
17 de desembre de 2010 – 4 d'agost de 2015
  Cap de l'Oposició
Setembre 2012 – Desembre 2012
  Senador per Tarragona
22 de juny de 1986 – 2 de setembre de 1989
← -
- →
  Diputat al Congrés dels Diputats
25 de juny de 1993 – 21 de gener de 2004
← -
- →
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya
Família
GermansAntoni Sabaté i Ibarz Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.xaviersabate.cat
Diputat al Congrés dels Diputats
22 març 2000 – 20 gener 2004
Legislatura: setena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 18 gener 2000
Legislatura: sisena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Congrés dels Diputats
25 juny 1993 – 9 gener 1996
Legislatura: cinquena legislatura espanyola

Circumscripció electoral: Tarragona

Senador al Senat espanyol
Diputat al Parlament de Catalunya
Conseller de la Generalitat de Catalunya
Delegat territorial del govern a Tarragona
Modifica el valor a Wikidata

Xavier Sabaté i Ibarz (Flix, 7 de juliol de 1953) és un polític català, resident a Tarragona des de 1970. Fou senador durant la tercera legislatura, diputat al Congrés dels Diputats durant la cinquena, sisena i setena legislatures, i diputat al Parlament de Catalunya durant la novena i desena legislatures. És germà del també polític Antoni Sabaté i Ibarz.

Llicenciat en filologia catalana i mestre, va iniciar el seu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament i a l'Assemblea de Catalunya el 1975, i va participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual es va afiliar el 10 de desembre de 1976. Primer secretari de la Federació Socialista de les comarques de Tarragona i membre del Consell Nacional del PSC.

Trajectòria política

Conseller de l'Ajuntament de Tarragona al govern de 1983 a 1989, exercí de tinent d'alcalde delegat de Serveis Personals (Cultura, Sanitat, Serveis Socials, Esports i Joventut) i de Relacions Ciutadanes. Va ser a l'oposició de 1989 fins a 1995 i més tard, de 1999 fins al 2003.

De 1983 al 1987, fou diputat provincial exercint com a portaveu del Grup Socialista, i va ser elegit senador a les eleccions generals espanyoles de 1986. Fou portaveu del Grup Socialista del Senat en la Comissió Especial per a l'Estudi de la Droga[1] Fou el candidat més votat a la circumscripció provincial de Tarragona i a la ciutat de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1993, de 1996 i de 2000. Com a diputat al congrés ocupà els càrrecs de secretari de la Comissió d'Infraestructures i vicepresident de Medi Ambient entre d'altres. El gener de 2004 fou nomenat Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona i el 15 de maig de 2006, Conseller de Governació i Administracions Públiques en el govern Maragall al produir-se la sortida d'ERC del govern.

Elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya (2006) de l'1 de novembre, dimití el gener de 2007 en tornar a ser nomenat delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona pel President José Montilla. A les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 fou elegit de nou Diputat i passà a exercir com a portaveu adjunt del Grup Socialista. Al final de la legislatura, el setembre de 2012, fou designat President del Grup Parlamentari del PSC i Cap de l'oposició succeint Joaquim Nadal. Durant la curta durada d'aquest càrrec a causa del final de la legislatura l'octubre de 2012, va protagonitzar el debat de política general en nom del seu grup davant el president Artur Mas. Va tornar a ser diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions del 25 de novembre de 2012 a la X legislatura i passà a formar part de la Direcció del Grup del PSC, President de la Comissió d'Educació i portaveu del seu grup a la Comissió d'Interior.

Durant el debat generat el 2009 al voltant de la instal·lació d'un cementiri nuclear a la zona de les terres de l'Ebre, Sabaté va mantenir una opinió favorable a aquesta instal·lació.[2] Una opinió contrària a la posició majoritària de la població i del posicionament oficial del Parlament de Catalunya. Aquell mateix any, varen resultar polèmiques les seves paraules de defensa per l'actuació dels Mossos d'esquadra a les manifestacions dels pagesos de la zona.[3]

El 2021 fou nomenat president del Green New Deal BCL, un projecte que promou la proliferació d’energia renovable als principals polígons logístics de Catalunya.[4]

Referències

  1. Fitxa del Senat
  2. Diario Público "No podemos renunciar a los mil millones del cementerio nuclear"
  3. delCamp.cat - Xavier Sabaté defensa que l'acció dels mossos "en cap cas ha estat desproporcionada"[Enllaç no actiu]
  4. Prunera, Andreu. «El socialista Xavier Sabaté, nomenat president del Green New Deal BCL», 21-07-2020. [Consulta: 17 novembre 2023].

Enllaços externs

  • delCamp.cat - "Els grans reptes només ens els podem plantejar en clau del Camp"[Enllaç no actiu]
  • (castellà) Fitxa de Xavier Sabaté al Congrés dels Diputats


Càrrecs públics
Precedit per:
Xavier Vendrell i Segura
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006
Succeït per:
Joan Puigcercós i Boixassa
Precedit per:
Núria Segú
Delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006 - 2011
Succeït per:
Joaquim Nin
Precedit per:
Joaquim Nadal i Farreras
Cap de l'Oposició
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2012
Succeït per:
Oriol Junqueras i Vies
  • Vegeu aquesta plantilla
Senadors catalans de la Tercera Legislatura (1986 - 1989)
Barcelona
Tarragona
Lleida
Girona
Designats pel Parlament de Catalunya
← II Legislatura •••• IV Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Cinquena Legislatura (1993 - 1996)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Jordi Pedret i Grenzner  · Eduardo Martín Toval  · Salvador Clotas i Cierco  · Carme Figueras i Siñol · Joan Marcet i Morera  · Josep Borrell i Fontelles  · Anna Balletbò i Puig  · Francesc Neira i León  · Pere Jover i Presa  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Jordi Marsal i Muntalà  · Miquel Roca i Junyent  · Joaquim Molins i Amat  · Francesc Homs i Ferret  · Josep Sánchez i Llibre  · Joaquima Alemany i Roca  · Ramon Camp i Batalla  · Rafael Hinojosa i Lucena  · Jordi Casas i Bedós  · Manuel Josep Silva i Sánchez  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Joan Antoni Turell i Cabrinety  · Pere Baltà i Llopart  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Guillermo Gortázar Echevarría  · Sergio Gómez-Alba Ruiz  · Reyes Montseny Masip  · Salvador Sanz Palacio  · Ramon Espasa i Oliver  · Rafael Ribó i Massó  · Mercè Rivadulla i Gràcia  · Pilar Rahola i Martínez  · Francesc Xavier Tubert i Alsina  · Feliu Guillaumes i Ràfols  · Joan Josep Armet i Coma  · Remigio Herrero i Garcia
Tarragona
Lleida
Girona
← IV Legislatura •••• VI Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Sisena Legislatura (1996 - 2000)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Jordi Solé i Tura  · Josep Borrell i Fontelles  · Salvador Clotas i Cierco  · Mercè Aroz i Ibáñez  · Joan Marcet i Morera  · Anna Balletbò i Puig  · Miquel Iceta i Llorens  · Jordi Pedret i Grenzner  · Isabel López i Chamosa  · Pere Jover i Presa  · Jordi Marsal i Muntalà  · Josep Corominas i Busqueta  · Joaquim Molins i Amat  · Francesc Homs i Ferret  · Carme Laura Gil i Miró  · Josep Sánchez i Llibre  · Lluís Miquel Recoder i Miralles  · Carles Campuzano i Canadès  · Ignasi Guardans i Cambó  · Manuel Josep Silva i Sánchez  · Carme Solsona i Piñol  · Josep Maria Trias de Bes i Serra  · Jorge Fernández Díaz  · Manuel Milián Mestre  · Guillermo Gortázar Echevarría  · Jorge Trías Sagnier  · Reyes Montseny Masip  · Joan Saura i Laporta  · Mercè Rivadulla i Gràcia  · Pilar Rahola i Martínez  · Jordi Jané i Guasch  · Salvador Sanz Palacio  · Francesc Xavier Tubert i Alsina  · Lourdes Muñoz Santamaría  · Maria Josep Atienza i Guerrero  · Sergio Gómez-Alba Ruiz
Tarragona
Lleida
Girona
← V Legislatura •••• VII Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats catalans de la Setena Legislatura (2000 - 2004)
Barcelona
Narcís Serra i Serra  · Josep Borrell i Fontelles  · Maria Teresa Costa Campí  · Raimon Martínez Fraile  · Joan Marcet i Morera  · Francesca Martín i Vigil  · Salvador Clotas i Cierco  · Isabel López i Chamosa  · Joan Oliart i Pons  · Carme Chacón Piqueras  · Germà Bel i Queralt  · Jordi Marsal i Muntalà  · Xavier Trias i Vidal de Llobatera  · Heribert Padrol i Munté  · Mercè Pigem i Palmés  · Josep Sánchez i Llibre  · Jordi Jané i Guasch  · Carles Campuzano i Canadès  · Ignasi Guardans i Cambó  · Manuel Josep Silva i Sánchez  · Jordi Martí i Galbis  · Josep Piqué i Camps  · Jorge Fernández Díaz  · Berta Rodríguez Callao  · Guillermo Gortázar Echevarría  · Sergio Gómez-Alba Ruiz  · Salvador Sanz Palacio  · Reyes Montseny Masip  · Gloria Martín Vivas  · Joan Saura i Laporta  · Joan Puigcercós i Boixassa  · Lourdes Muñoz Santamaría  · Inmaculada Riera i Reñé  · José Luis Ayllón Manso  · Mònica Miquel i Serdà  · Jordi Pedret i Grenzner  · Rosa Zaragoza Juncá
Tarragona
Lleida
Girona
← VI Legislatura •••• VIII Legislatura →
  • Vegeu aquesta plantilla
Generalitat de Catalunya
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals.
Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques.
*El 2003 es va crear una Conselleria de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir a Interior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
  • Vegeu aquesta plantilla
Govern de Pasqual Maragall - VII legislatura (17 de desembre de 2003 - 28 de novembre de 2006)
President
Conseller en Cap
Consellers
Joan Saura i Laporta (Relacions Institucionals i Participació) • Montserrat Tura i Camafreita (Interior) • Joan Carretero i Grau / Xavier Vendrell i Segura / Xavier Sabaté i Ibarz (Governació i Administracions Públiques) • Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) • Antoni Castells i Oliveres (Economia i Finances) • Pere Esteve i Abad / Josep Huguet i Biosca (Comerç, Turisme i Consum) • Joaquim Nadal i Farreras (Política Territorial i Obres Públiques) / (Presidència) • Marina Geli i Fàbrega (Salut) • Anna Simó i Castelló / Carme Figueras i Siñol (Benestar i Família) • Josep Bargalló i Valls / Marta Cid i Pañella / Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (Educació) • Carles Solà i Ferrando / Manel Balcells i Díaz (Universitats, Recerca i Societat de la Informació) • Caterina Mieras i Barceló / Ferran Mascarell i Canalda (Cultura) • Josep Maria Rañé i Blasco / Jordi Valls i Riera (Treball i Indústria) • Antoni Siurana i Zaragoza / Jordi William Carnes i Ayats (Agricultura, Ramaderia i Pesca) • Salvador Milà i Solsona / Francesc Baltasar i Albesa (Medi Ambient i Habitatge)
Portaveu
      Conseller del PSC      Conseller d'ERC      Conseller d'ICV.      Conseller Independent
  • Vegeu aquesta plantilla
1980-1984: Joan Reventós i Carner  · 1984-1995: Raimon Obiols i Germà  · 1995-1999: Joaquim Nadal i Farreras  · 1999-2003: Pasqual Maragall i Mira  · 2003-2004: Artur Mas i Gavarró  · 2004-2010: Artur Mas i Gavarró  · 2010-2012: Joaquim Nadal i Farreras  · 2012: Xavier Sabaté i Ibarz  · 2013-2015: Oriol Junqueras i Vies  · 2015-2019: Inés Arrimadas García  · 2019-2021: Carlos Carrizosa Torres  · 2021-actualitat: Salvador Illa i Roca
Figura creada el 2004. Els anteriors abans de la regulació es consideren de facto.