Zincita

Zincita
Fórmula química	ZnO
Epònim	zinc
Localitat tipus	Sterling Hill (en) i Franklin
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.03
Dana	4.2.2.1
Heys	7.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 3,24 Å; c = 5,20 Å
Grup puntual	6mm - dihexagonal piramidal
Grup espacial	p6₃mc
Color	vermell, taronja, groc, blanc; rarament verd
Macles	en {0001}, planes en {0001}
Exfoliació	perfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4
Lluïssor	subvítria, resinosa, cerosa, grassa, sedosa*, mat, terrosa
Color de la ratlla	taronja-groc
Densitat	5,64 a 5,68 g/cm³⁺ (mesurada); 5,699 g/cm³⁺ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 2,013 a 2,032 nε = 2,029 a 2,048
Birefringència	δ = 0,016
Impureses comunes	Mn, Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Znc
Referències	[1]

La zincita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom de la seva composició química (zinc).

Característiques

La zincita és un òxid de fórmula química ZnO. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zincita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Formació i jaciments

Va ser descrita a partir de mostres obtingudes a dues mines del districte miner de Franklin, al comtat de Sussex (Nova Jersey, Estats Units): la mina Franklin, a la localitat de Franklin, i la mina Sterling, a Ogdensburg. Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Fins i tot ha estat trobada en mostres provinents de la Lluna.^[2]

Referències