António Damásio

Infotaula de personaAntónio Damásio

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) António Rosa Damásio Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNeurociència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióneuròleg, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, psicòleg, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del Sud de Califòrnia
Universitat d'Iowa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
  • (1994) Descartes' error : emotion, reason, and the human brain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHanna Damásio Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2014)  Premi Grawemeyer
  • (2 febrer 2013)  doctor honoris causa per la Katholieke Universiteit Leuven
  • (2010)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden
  • (2010)  premi Honda
  • (2005)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica
  • (2004)  Premi Jean-Louis Signoret
  • (1999)  Medalla Ariëns Kappers
  • (1997)  Neuronal Plasticity Prize (en) Tradueix
  • (1995)  Golden Brain Award (en) Tradueix
  • (1992)  Premi Pessoa
  •  doctor honoris causa per la Universitat Tècnica de Renània-Westfàlia d'Aquisgrà
  •  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
  •  Gran Oficial de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa Modifica el valor a Wikidata

TED: antonio_damasio Modifica el valor a Wikidata

António C. Rosa Damásio (Lisboa, Portugal, 1944) és un metge i neuròleg portuguès.[1]

Biografia

Nascut el 25 de febrer de 1944 a la ciutat de Lisboa, va estudiar medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lisboa, on va realitzar també la seva rotació com a resident i va completar el seu doctorat. Més tard, es va traslladar als Estats Units com investigador visitant durant sis mesos al Aphasia Research Center (Centre per a la investigació de l'afàsia) a Boston. La seva obra realitzada allí sobre neurologia del comportament la va portar a terme sota la supervisió de Norman Geschwind.

Actualment és professor de Psicologia, Neurociència i Neurologia a la Universitat de Califòrnia del Sud, on dirigeix el Institute for the Neurological Study of Emotion and Creativity dels Estats Units (Institut per a l'estudi neurològic de l'emoció i la creativitat). Abans d'arribar a aquest lloc universitari, l'any 2005, Damasio va ser professor i cap de neurologia al Centre Mèdic de la Universitat d'Iowa. La seva carrera a Iowa es va perllongar entre 1976 i 2005.

Està casat amb la Dra. Hanna Damasio, coautora amb ell de diversos treballs.

Investigacions

Com a investigador, Damásio té com a camp prioritari d'interès les bases neurològiques de la ment, especialment pel que fa als sistemes neuronals que subjauen a la memòria, el llenguatge, les emocions i el processament de decisions. Com a metge, juntament amb els seus col·laboradors, estudia i tracta els trastorns del comportament i de la cognició, així com els del moviment.[1]

És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia Nacional de les Ciències i de l'Acadèmia Europea de les Arts i les Ciències. Damásio ha rebut nombrosos premis, entre els quals s'inclou el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica de l'any 2005.

Obres de divulgació

  • Descartes' Error: Emotion, Reason and the Human Brain, Pan Macmillan, abril de 1995, (ISBN 0-380-72647-5)
  • The Feeling of What Happens: Body and Emotion in the Making of Consciousness, Harvest Books, octubre de 2000 (ISBN 0-15-601075-5)
  • Looking for Spinoza: Joy, Sorrow, and the Feeling Brain, Harcourt, febrer de 2003 (ISBN 0-15-100557-5)

Referències

  1. 1,0 1,1 Aira, Toni. La política de les emocions : com els sentiments governen el món. Primera edició: setembre del 2020. Barcelona: Editorial Arpa, 2020, p. 14. ISBN 978-84-17623-58-6. 

Enllaços externs

  • (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 2005 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat