Raymond Tomlinson

Infotaula de personaRaymond Tomlinson

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Ray Tomlinson Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Raymond Samuel Tomlinson Modifica el valor a Wikidata
23 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Lincoln (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses de la Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióRensselaer Polytechnic Institute
Institut de Tecnologia de Massachusetts - electrotècnia (–1965) Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perinventor del correu electrònic
Activitat
Camp de treballInformàtic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprogramador, inventor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorBBN Technologies Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
  • Museu d'Història de l'Ordinador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webopenmap.bbn.com… Modifica el valor a Wikidata

Raymond Samuel Tomlinson, sovint anomenat Ray Tomlinson (Amsterdam, Estats Units, 2 d'octubre de 1941 - 5 de març de 2016)[1] fou un enginyer electrònic, considerat un dels pares del correu electrònic.

Orígens

Va néixer el 1941 a la ciutat d'Amsterdam, població situada a l'estat nord-americà de Nova York. Va estudiar enginyeria elèctrica a l'Institut Politècnic Rensselaer, on col·laborà en un programa realitzat per l'empresa IBM, i es llicencià el 1963.

Recerca científica

Posteriorment entrà a treballar a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on continuà els seus treballs sobre enginyeria elèctrica. El 1967 entrà a treballar a la companyia Bolt Beranek and Newman (BBN), on amb el seu equip col·laborador desenvoluparen el sistema operatiu TENEX, que incloïa la xarxa informàtica ARPANET i el protocol TELNET. Així mateix, també va desenvolupar un programa anomenat SNDMSG per enviar missatges entre les diferents terminals d'un mateix ordinador.

El setembre de 1971, quan la BBN ja estava connectada a la xarxa ARPANET, Tomlinson va adaptar el programa SNDMSG per tal d'enviar missatges entre diferents usuaris connectats a una xarxa més àmplia, però sense que fossin coneguts (el que avui en dia es coneix com a correu electrònic o e-mail). Fou en aquell moment quan se li va ocórrer utilitzar el símbol arrova (@), un mètode que permetia separar el nom de l'usuari i del servidor.[2]

Durant tota la seva carrera a BBN va realitzar també altres desenvolupaments importants amb el disseny d'ordinadors, arquitectura de xarxes, protocols en la xarxa i síntesi digital.

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Martin Cooper.[3]

Referències

  1. [1]
  2. (anglès) The First Network Email Arxivat 2006-05-06 a Wayback Machine.
  3. (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Premi d'Investigació Científica i Tècnica 2009 Arxivat 2010-05-04 a Wayback Machine.


  • Vegeu aquesta plantilla
1981: Alberto Sols  · 1982: Manuel Ballester  · 1983: Lluís Santaló  · 1984: Antonio García Bellido  · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth  · 1986: Antonio González  · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit  · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky  · 1989: Guido Münch  · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía  · 1991: Francisco Bolívar  · 1992: Federico García Moliner  · 1993: Amable Liñán  · 1994: Manuel Elkin Patarroyo  · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante  · 1996: Valentí Fuster  · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca  · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez  · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno  · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo  · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith  · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee  · 2003: Jane Goodall  · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg  · 2005: António Damásio  · 2006: Juan Ignacio Cirac  · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence  · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks  · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson  · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke  · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti  · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner  · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN  · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky  · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna  · 2016: Hugh Herr  · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO  · 2018: Svante Pääbo  · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz  · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès
Registres d'autoritat
Bases d'informació